Benvolgudes famílies,
La nostra escola és un dels deu centres educatius que formen part de la Xarxa de Centres Cooperants del Fons Menorquí de Cooperació, a través del qual rebem suport tècnic per desenvolupar un projecte d’Aprenentatge Servei que des de fa tres anys se centra en la Sobirania Alimentària i el Dret a l’Alimentació. En aquest sentit, el nostre alumnat realitza periòdicament activitats relacionades amb l’Alimentació i s’implica amb campanyes actives del municipi i a nivell insular que vetllen per una alimentació més respectuosa, justa i sostenible.
És per aquest motiu, que des de fa una temporada, el supermercat Nofre Janer (Spar) de Ferreries dóna -gratuïtament i de forma periòdica- fruita al centre, perquè l’alumnat que així ho desitgi en pugui berenar al pati. Aquesta fruita no és una fruita qualsevol: és Fruita Fora de Sèrie, que o bé està en excedent o bé té un aspecte (formes, colors i mides) que dificulten la seva comercialització. Es tracta, per tant, d’una acció contra el malbaratament alimentari i per treballar-la, aprofitam la campanya “Producte Fora de Sèrie” de l’Agència Menorca Reserva de Biosfera i de Justícia Alimentària, de la qual en podeu trobar més informació aquí i en aquest blog.
Al llarg dels propers dies, completarem l’acció amb el repartiment de Bosses Fora de Sèrie reutilitzables, que podreu utilitzar per donar una oportunitat a aquests productes entre els comerços d’aliments frescos del nostre municipi.
Per saber-ne més, sobre el malbaratament alimentari
El malbaratament alimentari fa referència al menjar destinat al consum humà que llencem al llarg de tot el circuit alimentari i que s’hauria pogut prevenir o bé aprofitar perquè els aliments encara mantenien el valor nutricional. Les dades suggereixen que desaprofitam quasi una tercera part dels aliments que es produeixen a nivell mundial per al consum humà (és a dir, un de cada 3 aliments!). A Menorca, suposen quasi 12.000 tones d’aliments cada any.
Una part important del malbaratament alimentari generat diàriament és deguda al menyspreu cap a alguns productes agroalimentaris degut a la seva mida, forma o color. Molts aliments d’horta són rebutjats pels propis productors, pels grans distribuïdors comercials i pels consumidors perquè són petits, perquè tenen formes i colors peculiars o bé perquè tenen alguna taca o algun cop, tot i que mantenen intacta la seva qualitat nutricional.
Qualsevol xifra de desaprofitament alimentari té una connotació moral negativa. Provocar la producció, la venda i la compra de quatre pomes quan només en són necessàries tres, suposa un alt cost econòmic, ètic, social i mediambiental, sense oblidar l’impacte sobre la dieta i la salut. Alhora que llencem aliments, 690 milions de persones en el món han passat gana al llarg de l’any 2019, 3.000 milions de persones no es poden permetre una dieta saludable, i quasi dos bilions d’adults i 41 milions d’infants menors de 5 anys en el món tenen excés de pes corporal. Desaprofitar aliments suposa desaprofitar recursos naturals com l’aigua, l’energia i el sòl prèviament invertits en la seva producció, manipulació, transport, emmagatzematge o transformació; dels quals depèn la producció futura d’aliments. Perdre o malbaratar aliments també implica contaminar: eliminar els residus orgànics aprofitables genera entre el 8 i el 10 per cent de les emissions de gasos d’efecte hivernacle sense cap motiu que els justifiqui.
Davant aquest escenari, és necessari recuperar el valor dels aliments i avançar cap a un sistema alimentari eficient, just, més responsable i sostenible. Tenim al davant el repte urgent i transcendental de trobar solucions compartides entre tots els agents de la cadena alimentària, des de les persones productores a les consumidores, passant per les distribuïdores, comercialitzadores i restauradores. Cada actor ha d’acceptar la seva responsabilitat i adoptar accions resolutives de forma particular i col·lectiva.
A l’escola ja ens hi hem posat!